Ulls de poll de dinosaure

O també en podríem dir: "Gnocchi di melanzane". Però com que és un plat que no entra gaire per la vista, vaig decidir fer-lo més atractiu amb el nom. I així és com el vaig rebatejar... he he... però em sembla que a la Laia no li va arreglar gran cosa... per no dir que ho va empitjorar!
Aquest cop la recepta la he agafada de préstec d'un llibre italià, que pertany a la col·lecció "Buona cucina!" i té per títol "Pasta", de DeAgostini. És un llibre que és molt senzill i té unes fotos del temps de la Maria Castanya. Però està ple de receptes boníssimes i molt ben explicades.
I vaig pensar que, amb lo fan que és la Laia dels "gnocchi", segur que li encantarà. I seria original sortir dels típics de patata. I com que a la nevera hi havien unes aubergínies que corrien per allà de feia uns dies, em va venir perfecte trovar-la.
S'ha de dir que van ser un èxit! Fins i tot en roc va xalar! 
Au aquí va la recepta!


Recepta

Ingredients:

• Per als "gnocchi":
• 600 g d'aubergínies mitjanes
• 100 g de farina
• 40 g de formatge grana ratllat
• 1 ramet de d'alfàbrega fresca
• 1 ou
• sal i pebre

• Per a la salsa
• 3 cs d'oli d'oliva
• 300 g de tomàques triturats
• 1 aubergínia petita
• 1/2 ceba
• sal i pebre

1. Per als "gnocchi": netegem i tallem les puntes de les aubergínies. Les partim per la meitat i les posem en una safata per enfornar. I les posem al forn precalentat a 200ºC durant uns 15'.
2. Un cop cuites, les traiem del forn. Ara els hi hem de treure la polpa, i tot seguit la trinxem amb una forquilla. A continuació la passem per la paella per eixugar-les una mica. Un cop estiguin més eixutes les reservem en un bol per a que es refredin.
3. Quan ja sigui fred, hi afegim la resta dels ingredients. Ho treballem amb una cullera de fusta fins que quedi una massa homogènia.
4. Sobre l'obrador enfarinat, formem barres amb la massa d'un centímetre i mig de diàmetre. I la tallem en trams d'uns dos cm. Els anem posant en una safata enfarinada mentre anem fent la massa restant, vigilant que no es toquin entre ells.
5. Posem a escalfar l'aigua en una olla. La salem quan bulli.
6. Ara fem la salsa: agafem l'aubergínia, la netegem i l'eixuguem bé. La tallarem tota a tires finíssimes.
7. Posem a escalfar l'oli en una paella, i hi posem la ceba trinxada. Només l'hem de "poxar". Llavors hi afegim les tires d'aubergínia. La fem enrossir durant uns 5' a foc suau.
8. Hi afegim la tomaca. Ho remenem bé. Ho salpebrem, i ho deixem uns 4' a foc viu.
9. Mentrestant fem caure els "gnocchi" a l'aigua bollint. Els hem de pescar tant bon punt pugin a la superfície. Un cop ja els tinguem tots, els hi posem la salsa i ... cap a taula!

És molt important no fer els "gnocchi" fins que la salsa ja quasi estigui. És la salsa qui espera a la pasta, no la pasta a la salsa.

Bon profit!

Entrpà del JR

Fa dies que tenia al cap els dies i la gent de Castelló...
suposo que és la nostàlgia de fer-se gran...

i un dels records gastronòmics que tenim de les terres empordaneses són els entrepans vegetals del JR.
Un bar d'aquells de tota la vida i que realment té el regust d'això.

El secret?
ingredients senzills però de bona qualitat.

Ingredients:

Pa de barra (cruixent)
maionesa (feta a casa amb la recepta de la mama: Huevoaceiteajovinagreysal)
tomàquets a rodanxes
penques de tonyina amb oli d'oliva (ha de quedar gustós i una mica oliós)
enciam
ou dur tallat a rodantxes
ceba

La recepta és fàcil...
el muntatge i el consum no...
intentar que no caigui res i que puguis tancar-lo ja és una aventura!
però només de veure la cara sorpresa del Josep Maria de veure la "recepta" ja ha valgut la pena...

Lasagna come dalla mamma....

Després de les festes de Nadal, tornem a l'activitat dels dimecres ( vam considerar que ja es menjava prou, i que ja tindríem molta feina a preparar tot lo dinar de Nadal (per cert, ens va quedar prou bo tot)).

Però la recepta d'aquesta setmana, i amb la que comencem el 2012 no té res a veure amb el Nadal. Sinó amb la nostra estrena d'any. Per començar bé l'any, el dia 1 vam anar tots tres (no veiem la Pet dins d'un avió) cap a Itàlia. I com sempre, vam viatjar amb una maleta buida per tornar ben carregats de delicies d'allà. I una de les coses que vam portar va ser un paquet de pasta per a lasanya. Així que havíem de fer-la!!!

Per fer la lasanya vaig seguir la recepta del llibre "cuinar és senzill" de Montserrat Seguí, un llibre bàsic en la nostra cuina des del dia que hi va entrar. I com sempre, no ens ha fallat. Va sortir boníssima!! Pur vici! No podíem parar de menjar-ne! Vam anar rodolant a dormir... en Garfield n'hagués estat orgullós, de la lasanya i d'anar en aquell estat al llit!!

Recepta

(Diu que és per 5, però n'hem menjat 6 i vam acabar farts d'olla!!!)

• Ingredients: 

• 6 fulls de pasta (la recepta original diu 12, però jo en vaig fer servir sis dels que venen de pasta fresca per lasagna, que és tan fina que no necessita bullir)
• 250 g de carn de porc
• 250 g de carn de vedella
• 400 g de tomàquets (jo vaig fer servir una llauneta de conserva triturada)
• 1 ceba
• 1 pastanaga
• 1/2 xicra de xerès o cognac
• 100 cc de llet (mescla)
• Formatge ratllat
• Beixamel:
• 1//2 l de llet
• 40 g de farina
• 50 g de mantega

• Procediment

1. Preparem la salsa de tomàquet.
2. En una cassola fregim tota la carn, tallada a daus, amb una mica d'oli, tirant a poc, a foc fort fins que quedi ben dauradeta.
3. QUan estigui hem d'afegir-hi la ceba trinxada. Quan estigui daurada afegim la pastanaga també trinxada. S'ha de anar remenant tot.
4. Afegim el licor, i, un cop hagi reduït, ho treiem del foc.
5. Passem tot el sofregit i la carn per la màquina de trinxar.
6. Posem tot el trinxat a la mateixa cassola, hi afegim la salsa de tomàquet i els 100 de llet.
7. Preparem la beixamel
1. En un cassó fem fondre la mantega.
2. llavors hi afegim la farina. La farem coure sense que agafi color ( però és molt important que quedi ben cuita, sinó la beixamel tindrà gust de farina crua).
3. Hi posem la llet una mica calenta. I anem remenant amb batedor fins que bulli. Hi posem la sal, el pebre i la nou moscada (només un lleuger toc, sinó es nota massa). Seguim remenant, i passats 2 minuts la treiem del foc
8. Ara toca muntar la "lasagna" : Començarem posant, al fons d'una platera de forn, una mica de la beixamel, i la cobrim amb un full de pasta. I a partir d'aquí és anar intercalant una mica del trinxat amb un full de pasta. Hem d'acabar amb un full de pasta! A sobre de l'últim hi posem la beixamel que ens queda (que la hem barrejat amb la mica de salsa de tomàquet que hem reservat abans). I per acabar una mica de formatge ratllat al gust del consumidor (en el nostre cas una bona crosta de "mozzarella" )
9. I a enfornar! Com que la pasta que vam fer servir encara és crua, vam seguir les indicacions del fabricant: 15' a 150-160ºC. Jo vaig fer-la a mitja alçada amb escalfor per dalt i sota durant 10' i els últims 5' vaig posar el gratinador al fort. Resultat "estupendu"!

Bon profit!!