dimecres, 25 d’abril de 2012

truita de carxofes

Seguint amb la tradició dels mails de la cadena aquest dimecres he d'agraïr l'ajuda de l'Elena Arjona


Truita de carxofes (congelades)

Sempre guardo al congelador una bossa de carxofes congelades que ja venen tallades del Mercadona. Només cal fregir-les. Es baten 5 ous, es salen i es fa la truita. Malgrat ser congelades, el resultat es bo. Més fàcil, impossible!!

Gràcies Elena!


dimecres, 11 d’abril de 2012

Tonyina al Pedro Ximenez

La segona dona eficient a enviar-me la recepta va ser una altra amiga del Xavi i l'Ariadna, la Núria Cubel...
Tonyina a la planxa amb encenalls de ceba carameritzada i aromes de Pedro Ximenez

Ingredient: talls de tonyina per fer a la planxa.
                 - ceba de figueres.
                 - pebre negre
                 - oli i sal

Elaboració: 
en una casola es va fent a foc lent la ceba fins a caramelitzar-la amb una mica de pedro ximenez i una culleradeta petita de sucre
la planxa es ruixa amb un rajolinet de Pedro Ximenez i es van fent la toyina fins al gust del consumidor.
per finalitzar es serveix la tonyina amb la ceba carameritzada de guarniment.

gràcies Núria!


dimecres, 28 de març de 2012

Vichyssoise



Aquesta recepta vol ser la primera d'unes quantes dedicades a la grandesa de les cartes de cadenes i a la grandesa de les exponencials...
La Laura em va enviar un correu d'una cadena de dos (en aparença bastant fàcil) i que el que rebies eren receptes dels contactes dels teus contactes.
Vaig trobar que era una idea brillant i que una bona manera d'homenatjar tots els que m'han escrit és fer-los un lloquet als nostres sopars de dimecres.

El primer mail, va ser una gran sorpresa doncs va ser realment ràpid, l'Ariadna i el Xavi em van confirmar que la Roser Pinyol realment era la més eficient dels seus amics i que estaven segurs que seria la primera.
:)

Així que gràcies Roser!

Això sí, he hagut de pensar si la podíem incloure aquí perquè ja sabeu que la condició dels sopars del dimecres és que les receptes no s'hagin fet mai abans, i aquesta és una de les meves receptes preferides i per tant habituals...
finalment vaig decidir-me perquè la versió és absolutament diferent de la nostra i volia saber quin resultat tenia.
A casa hem fet sempre la versió light, tot bullit, poca patata, molt pebre i llet en comptes de nata...
però per avui...
visca els colesterols!!!











































sopa de porro - altrament coneguda com a vichyssoise:

- dos porros (la part blanca) tallats a rodanxes
- mitja ceba tallada petita
- dues patates 
- 1 crema de llet 
- sal i pebre

Daurar la ceba i el porro (es pot utilitzar oli o mantega).
Afegir les patates tallades petites i aigua fins a cobrir-ho tot (hi ha gent que hi posa un caldo vegetal).
Fer-ho bullir. 
Quan les patates estan fetes, passar pel minipímer i convertir-ho en una sopa.
Deixar refredar una mica i afegir la crema de llet, la sal i el pebre.
Es pot servir calenta o freda.
La consistència de la vichyssoise va al gust. En funció de la quantitat de líquid que afegim per fer bullir el porro i les patates quedarà més o menys líquida.

Apa!  Bon profit !
Roser Pinyol

dimecres, 21 de març de 2012

Hamburguer de llenties

Aquesta setmana ha tocat una recepta molt curiosa que vaig trobar buscant maneres de cuinar les llenties.  Ja que a casa tenen mala fama... encara diria més, mania i tot!!!! Volia demostrar que no és un plat dolent, i que fins i tot pot arribar a ser bo!!!  I em va semblar que era molt bona idea, i que segur que la sorprendria!!!
És una recepta molt senzilla, però que em va costar una mica de fer, és entretinguda. Sobretot a l'hora de fer les hamburgueses... problemes tècnics al moment de tallar-les i de moure-les. Però segur que si en torno a fer ja no costarà tant.
Ah! Va sorprendre i encantar!!! A tots dos! En Roc se la va menjar amb una afició...!
Ah! I també em vaig animar a fer el pa d'hamburguesa!!! Ja us posaré la recepta també. Però no cal que sigueu tant masoques!! ;p





Recepta


Per a 4 (jo en vaig fer la meitat i en va sortir bastant) 
Hamburgueses:
  • 800g de llenties cuites
  • 1 ceba mitjana
  • 1/2 carabassó
  • 1 pastanaga
  • 2 alls
  • 1 ou
  • 4 c/s de pa ratllat
  • 3 c/s d'oli
  • 1/2 got de llet semi
  1. Rentar les llenties i escórrer-les bé. Tot seguit aixafar-les.
  2. Sofregim, en una paella amb l'oli, la ceba i els alls tallats ben petits, i també la pastanaga i el carabassó ratllats.
  3. En un bol pastem les llenties amb el sofregit. I hi afegim l'ou batut. I salpebrem. Hem d'aconseguir que es lligui en una massa homogènia.
  4. la deixem reposar una hora com a mínim a la nevera. així es prendrà una mica.
  5. Fem les hamburgueses amb la ma, i les passem pel pa ratllat.
  6. Les posem al forn a gratinar per les dues bandes, i... ja està!!!
  7. Mentres les tenim al forn, hem de preparar els pans (posar-hi una mica d'enciam, una rodanxa de tomaca, una llesca de formatge pq es fongui... i lo que se us acudeixi), per poder-les servir encara calentes. Són molt millor!!!!
Per cert, que no ho he escrit!, la recepta la vaig trobar a la web del cuines de tv3. Bon profit!!!




    dimecres, 14 de març de 2012

    Profiteroles

    Després de veure el meu contrincant fent cada dimecres bunyols de quaresma, i de descobrir que la pasta del bunyol és la mateixa que la de les lioneses, m'he decidit...

    I això que competir amb les postres del Jep és tot un repte...

    Vaig anar a buscar la nostra guru de postres, el blog més increïble de postres que coneixem:
    Cuina per llaminers

    i a més ella fa servir la recepta de la Montserrat Seguí que és el nostre llibre de capçalera
    :)
    aquesta recepta estava predestinada!!!!
    crec que fins hi tot he millorat les de la Mercè...

    he descobert que el Deco Pen va perfecte per farcir-les. És fàcil, ràpid i queden perfectes.




     Ingredients per a la pasta "choux": (per unes 30 lioneses)
    • 125 g de farina
    • 100 g de mantega
    • 3 ous grans ( o 4 de petits)
    • 250 mL d'aigua
    • un pols de sal
    Preparació de la pasta "choux":

    En un cassó, es posa l'aigua freda juntament amb la mantega tallada a trossos i un pols de sal. S'escalfa i es va remenant fins que arribi a bullir. Tan bon punt l'aigua arrenqui el bull es remena amb el batedor i s'hi afegeix la farina tamisada de cop. S'acaba de remenar amb una espàtula fins que la pasta sigui compacta i es desprengui del cassó. Es retira del foc, i s'afegeixen els ous un per un, remenant fins que la pasta es torni a ajuntar.

    Tot seguit, es col·loca en una màniga pastissera i es van formant petits pilons de pasta sobre una safata per anar al forn. Es pinten amb un ou batut i es couen a 200ºC (400ºF) durant 30 minuts. Quan estan cuites, no s'han de treure del forn de seguida, sinó que s'ha de deixar el forn obert durant 5-10 minuts perquè es refredin suaument i d'aquesta manera no es desinflin.


    dimecres, 7 de març de 2012

    Braç de truita de pataques

    Com que encara som quaresma, volia fer un plat que li escaigués. I fer una recepta senzilleta. Però hi ha un ingredient que no sé si es pot considerar de Quaresma, i això que només n'hi ha quatre...  ;p
    I vaig anar sobre segur, per que la base és un dels plats que li agraden molt a la Laia: la truita de patates! Però amb un toc d'originalitat.Així que passem a la recepta, que no hi ha gaire més a explicar.







    Recepta


    Ingredients:

    • 3 o 4 patates mitjanes (a mi m'agraden les "red pontiac")
    • 4 o 5 ous
    • 4 talls de formatge (tipus l'havarti)
    • 4 talls de pernil dolç
    • sal i oli
    • Paper d'alumini per a caragolar-la
    1. En una paella d'uns  ø28 cm. (per què ens interessa que ens quedi una mica primeta, però no massa) Hem de fer-hi la truita de patates. Cada u al seu gust, com la feu sempre. Jo normalment faig la truita amb les patates tallades a daus, però vaig pensar que seria millor fer-les a llesques, així quedarien més planetes. I no va anar malament.
    2. Un cop feta la posem directament sobre el paper d'alumini. I a damunt hi posem el formatge, i després el pernil  dolç.
    3. I enrosquem com si d'un braç de gitano normal es tractés. Però compte, que el paper d'alumini estarà intractable de calent! Per enroscar-lo farem: doblegarem una mica per un cantó ajudant-nos amb el paper. I tot seguit anem estirant el paper amb un mà i amb l'altre anem apretant un mica la truita per a que es vagi caragolant. Vigileu que no us quedi el paper dins! ;p 
    4. Un cop caragolada, no traiem el paper d'alumini, sinó que la deixem embolicada dins una estona fins que es refredi. Llavors la traiem i ja es pot servir, freda o calenta.
    I ja està! Fàcil, oi?? 
    Ah! Aquesta recepta la vaig trobar en un blog que es diu cotó de sucre, i ho vaig trobar un dia que buscava una altra recepta. Vaig tafanejar pel blog, i pam! Vaig pensar que l'hi faria.
    He de dir que és un blog molt interessant!!!

    Au! Bon profit


    dimecres, 29 de febrer de 2012

    Bacallà amb espinacs i crema de llet

    Una recepta molt típica de quaresma...
    i molt fàcil.

    Dos lloms de bacallà
    Espinacs
    llet
    pinyons
    farina
    ceba
    un ou

    es fa un sofregit de ceba amb els espinacs
    es marca el bacallà enfarinat en una altra paella i s'afegeix al llit d'espinacs
    s'hi posa llet o nata i els pinyons (preferiblement fregits a la paella)
    finalment es posa un ou al mig i es tapa vigilant que es cogui la clara però que el rovell quedi cru.

    et voilà...


    dimecres, 22 de febrer de 2012

    "Fricandó" de verdures

    Una recepta per intentar sorprendre en una època d' "ayuno i abstinencia" que és la Quaresma. I la vaig trobar en un llibre de cuina vegetariana que teniem d'èpoques passades quan no calia compartir els fuets! ;p El llibre és "Cocina vegetariana" de Louise Pickford, de la col·lecció "Cocina creativa" de l'editorial Elfos. El títol no és gaire original, però concís! I les receptes curioses.
    Us he de confessar que és el plat dels que he fet que menys èxit ha tingut, tot i que no en va sobrar gaire. I aquest cop que teníem un convidat. NO volgueu veure les ganyotes que va fer en Roc. Però s'ho va anar "jalant"! S'ha de reconèixer que no tenia un gust al que estiguem acostumats, però així vam posar a prova les nostres papil·les! Ara, el nom de fricandó que li donen no sé que hi té a veure amb el plat... jo l'he respectat tal hi com l'han batejat.

    Recepta

    Ingredients
    • 1 cs (cullera sopera) d'oli d'oliva
    • 1 porro a rodanxes
    • 100 g de bajoques
    • 100 g de pèsols amb tavella
    • 3 cs de brou de verdura
    • 1/2 cc (cullereta de cafè) de sucre
    • 100 g de tirabecs
    • 100 g de pèsols
    • suc de 1/2 llimona i raspadures
    • 1 cs de menta fresca picada
    • 1 cs de cibulet fresc picat
    • 15 g de mantega
    • sal i pebre
    1. Posem a escalfar l'oli en una paella gran, i fregim el porro uns 3'.
    2. Llavors hi afegim les bajoques i els pèsols amb tavella. Els deixem coure uns minutets i afegim el brou i el sucre. Tapem i ho deixem coure 2' a foc lent.
    3. Tot seguit afegim els tirabecs i els pèsols. I ho deixem coure uns 5'.
    4. Ho traiem del foc i li afegim la mantega, el suc de llimona, les raspadures i les herbes.
    5. Ho rectifiquem, i ho servim immediatament.
    I ja està. Senzilleta i ràpida. i no gaire pesat! 
    Ah! I que sapigueu que hem fet servir pèsols de Llavaneres!! Així que família, hem pensat en valtros!!!
    Però com que avui som Dimecres de Cendra, i el sopar era massa lleugeret, l'hem rematat amb una bona cuita de BUNYOLS! Que un any més han quedat excepcionals!


    dijous, 16 de febrer de 2012

    Coca de llardons!

    Ja s'acosta la quaresma... això vol dir que avui és Dijous Gras!!! I que toca menjar avui? Coca de Llardons.
    I aquest matí, quan he sortit a passejar la Pet, he passat per davant de moltes pastisseries que venien coca de llardons (encara que podria molt ben ser que avui no fos dijous gras, per que ja fa un parell de setmanes que venen bunyols de quaresma!). I se m'ha acudit: "i com és que no hem provat mai de fer-ne??" Així que cap a casa a buscar la recepta! Llavors cap a comprar els llardons i el que em faltava, i de cap cap a l'obrador!
    Va portar una mica més de feina per què vaig decidir fer la pasta de full, però, si la compres ja feta, es fa en un tres i no res!!! La recepta de la massa la vaig treure de la nostra bíblia culinària, que és el llibre de la Montserrat Seguí, "cuinar és senzill". I com diu ella, que potser és una de les pastes més difícils de fer, però si es segueixen els passos de la recepta no ho serà pas. I te raó! Ara, és molt desestressant!!! Ja veureu el perquè!
    I la de la coca del blog de capçalera cuina per llaminers.




    I pels Catarrerus, a mode d'anècdota, els llardons que vaig comprar eren d'Aiguafreda!!! No hem anat a la festa major, però els hi comprem llardons!

    Recepta

    • Per a la pasta fullada:
      • 300 g de farina
      • 1 cc rasa de sal
      • 1 cc rasa de sucre
      • 10 cs d'aigua (uns 170 cc)
      • 250 g de margarina (jo ho vig fer amb mantega)
    • Per a la coca:
      • 100 g de llardons trinxats fins
      • sucre al gust
      • pinyons
      • 1 ou
      • licor sec (com ara anís)
    1. Per a la massa: fem un volcà amb la farina. Posem a dins l'aigua, la sal i el sucre. Ho pastem amb les mans. sense treballar-la massa, fins que quedi unida.
    2. En farem una bola, i l'enfarinarem. La deixarem reposar 5'.
    3. Traiem la mantega de la nevera. I la treballem a cop de corró fins que quedi amb forma rectangular amb 2 cm. d'alçada (paral·lelepípede per als matemàtics ;p).
    4. Un cop reposada, estirem la massa amb l'ajuda del corró. Ha de quedar més o menys rectangular, i d'uns 3 mm. de gruix.
    5. Posem-hi la mantega al centre, i l'embolcallem amb la massa com si emboliquessim un regal, com un paquet. I, a cop de corró, l'aplanem una mica. I tot seguit l'estirem amb el corró, que es vagin estenent massa i mantega. Ha de fer uns 50cm. per 20.
    6. La dobleguem fent-li tres plecs i li donem un quart de volta. I la tornem a estirar, primer a cops de corró i amb el corró.
    7. Li tornem a fer els ters plecs, i la posem a reposar 10' a la nevera embolicada amb un drap.
    8. Repetim el procés dos cops més, posant-la a refreda els pertinents 10 minuts. I ja tindrem feta la massa! I després de tants cops de corró una mica més relaxats!  ;p
    9. Per a la coca: Posem a calentar el forn a 200ºC
    10. Amb el corró, estirem la massa sobre l'obrador. I la pintem  per sobre amb el licor.
    11. En el terç central de la massa hi escampem la meitat dels llardons amb una mica de sucre.
    12. Dobleguem un dels terços laterals a sobre del central, i passem una mica el corró.
    13. Pintem per sobre amb una mica del licor, i posem els llardons restants, i altre cop una mica de sucre. Tot seguit pleguem l'altre terç a sobre. I passem altre cop el corró.
    14. I, per acabar, pintem amb l'ou batut per sobre, posem una mica de sucre i els pinyons que volguem.
    15. Enfornem uns 20-25', fins que quedi torradeta. (Naltros vam tenir algun problema de cocció, per què se'ns va torrar de sobre però de sota va quedar crua. Per`+o ho vam arreglar enfornar-la de nou només escalfant-la per sota. Penso que la solució és aquesta,posar-la a mitja alçada, amb l'escalfor per sota. Ja ho confirmarem quan ho tornem a provar!). I ja la teniu!!!

    dimecres, 15 de febrer de 2012

    Costelles de tocino a la barbacoa

    La veritat és que em fa una mica de vergonya i tot...
    hauriem de canviar el nom al blog...
    els sopars del dimecres d'en Jep i les apanyades dels dimecres de la Laia.


    Aquesta setmana m'ha tocat a mi i vaig tenir la senzilla i genial idea de fer costelles de tocino al forn en aquelles bossetes que ja venen expressament per això.
    boníssimnes, super fàcils, netes (si t'enrecordes de punxar la bossa) i molt resultones.
    Ah!i complint la premisa!
    De fet no n'havia cuinat mai i encara que sembli mentida no n'havia comprat mai tampoc.



    dimecres, 8 de febrer de 2012

    llenguado al vi

    Avui tocava fer un plat una mica lleugeret... i per a què després no es digui que jo sempre faig plats complicats!!!
    Ha sigut un plat que l'he trobat per casualitat. Estava donant un cop d'ull al bloc de la cuina per a llaminers, i he ensopegat amb aquest p`lat que m'ha fet bona pinta.
    ràpid i "resulton"... ja ho sabeu, proveu-lo!








    Recepta    (per a 2)


    • 2 llenguados grossets
    • 1 ceba
    • 2 tomaques
    • 150 g de xampinyons
    • 1 got de vi blanc sec
    • 2 rovells

    1. Tallem la ceba a rodatxes fines, laminem els xampinyons i tallem la tomaca a daus. I ho psem de llit en una safata fonda per a enfornar. A sobre hi posem els llenguados salpebrats. I hi afegim el vi.
    2. Ho enfornem a uns 120ºC (hem de mirar que cogui però que no arrenqui el bull) per uns 15-20'. 
    3. Traiem el fumet que ha fet el peix al forn i el farem servir per a la salsa. La fem reduir en un cassó fins que només en quedin dues cullerades soperes.
    4. Abaixem el foc. I tot batent amb un batedor hi afegim els dos rovells. Ha de quedar lligat com una crema. 
    5. Ho emplatem  tot tirant la crema per sobre del peix. I ja està! Fet! S'ha de menjar calent!

    divendres, 3 de febrer de 2012

    Blaiets!

    Mare de Déu de la Candelera segon dia de de febrer, i Sant Blai el tercer. Endevines quin mes és???
    Ahir la Candelera.... per tant toca ja treure el pessebre i totes les coses de nadal!
    I avui Sant Blai.... així que toquen Blaiets!!!
    Per tots aquells que no sou de Reus, o no ho sapigueu, els blaiets són unes galetes típiques de Reus que es fan per Sant Blai. la tradició mana portar-les a beneir el matí de Sant Blai per menjar-se les després, no pas sense haver dit un "Sant Blai gloriós ens curi el mal de gola". Ja que el sant n'és el protector.
    Doncs enguany ens em animat a fer-ne. Però no a beneir-los, feia massa fred... i ja se sap que a les esglésies encara més.... però no patiu, que els hem beneit després al més pur estil Triki (monstre de les galetes)!
    Imagineu-vos si hem fet via que no hem pogut fer-los-hi ni una trista foto!

    Recepta
    • 125 g de mantega
    • 123 g de sucre
    • 300/350 g de farina
    • 2 ous
    • 1 cs de llevat químic
    • 1 cs de sucre vainillat
    • 1 ou per pintar
    1. Posem a escalfar el forn a 200º C (no cal ara! depèn de lo que trigui el vostre forn...  ;p)
    2. Amb la mantega a textura de pomada, la barregem amb el sucre fins que obtinguem una crema blanquinosa.
    3. Apart, batem els ous fins que quedin esponjosos. Llavors hi afegim poc a poc el llevat, el sucre vainillat, la crema de mantega i la farina (l'afegim de mica en mica fins que ja no n'admeti més, a mi em va anar bé fer-ho a cullerades). Ho treballem fins que ens quedi una massa llisa.
    4. A continuació, l'allisem amb el corró a un gruix de mig centímetre, més o menys.
    5. Tallem amb el motllo les galetes i a sobre hi escrivim "St. Blai" ( a no ser que tingueu el tampó amb la imatge del sant). I tot seguit ho pintem amb l'ou.
    6. Ara ja només queda posar-les a la safata del forn amb paper sulfuritzat i enfornar-les uns 10'. 
    I ja està, ja teniu un bon tou de Blaiets per passar el dia! Ara només cal deixar-los refredar. Quan més rato passen fets milloren... així que espereu-vos i no els mengeu acabats de fer!!! També vam pensar que potser quedarien bé tancats en una llauna, però ja ho provarem l'any vinent!


    Bon Sant Blai!!!

    dimecres, 1 de febrer de 2012

    Macarrons amb scamorza

    Aquesta receopta és moooolt senzilla (com totes les meves)
    i me la van ensenyar en Giuseppe i en Gaetano quan vam visitar la Núria a Padova el 2005

    Ingredients:
    Pasta
    Tomàquet triturat per fregir
    scamoza affumicata (formatge fumat del sud d'Itàlia)

    es bull la pasta amb sal grossa i amb la quantitat d'aigua que indiquin!!!!!
    és molt important!!!!!!!!!!!

    mentrestant en una paella es fregeix la tomàca i quan ja es veu que esta bé s'hi posa el formatge tallat a dauets
    fins que es fon.
    Queda amb uns filets un un gust boníssim.

    dimecres, 25 de gener de 2012

    Ulls de poll de dinosaure

    O també en podríem dir: "Gnocchi di melanzane". Però com que és un plat que no entra gaire per la vista, vaig decidir fer-lo més atractiu amb el nom. I així és com el vaig rebatejar... he he... però em sembla que a la Laia no li va arreglar gran cosa... per no dir que ho va empitjorar!
    Aquest cop la recepta la he agafada de préstec d'un llibre italià, que pertany a la col·lecció "Buona cucina!" i té per títol "Pasta", de DeAgostini. És un llibre que és molt senzill i té unes fotos del temps de la Maria Castanya. Però està ple de receptes boníssimes i molt ben explicades.
    I vaig pensar que, amb lo fan que és la Laia dels "gnocchi", segur que li encantarà. I seria original sortir dels típics de patata. I com que a la nevera hi havien unes aubergínies que corrien per allà de feia uns dies, em va venir perfecte trovar-la.
    S'ha de dir que van ser un èxit! Fins i tot en roc va xalar! 
    Au aquí va la recepta!


    Recepta


    Ingredients:
    • Per als "gnocchi":
      • 600 g d'aubergínies mitjanes
      • 100 g de farina
      • 40 g de formatge grana ratllat
      • 1 ramet de d'alfàbrega fresca
      • 1 ou
      • sal i pebre
    • Per a la salsa
      • 3 cs d'oli d'oliva
      • 300 g de tomàques triturats
      • 1 aubergínia petita
      • 1/2 ceba
      • sal i pebre
    1. Per als "gnocchi": netegem i tallem les puntes de les aubergínies. Les partim per la meitat i les posem en una safata per enfornar. I les posem al forn precalentat a 200ºC durant uns 15'.
    2. Un cop cuites, les traiem del forn. Ara els hi hem de treure la polpa, i tot seguit la trinxem amb una forquilla. A continuació la passem per la paella per eixugar-les una mica. Un cop estiguin més eixutes les reservem en un bol per a que es refredin.
    3. Quan ja sigui fred, hi afegim la resta dels ingredients. Ho treballem amb una cullera de fusta fins que quedi una massa homogènia.
    4. Sobre l'obrador enfarinat, formem barres amb la massa d'un centímetre i mig de diàmetre. I la tallem en trams d'uns dos cm. Els anem posant en una safata enfarinada mentre anem fent la massa restant, vigilant que no es toquin entre ells.
    5. Posem a escalfar l'aigua en una olla. La salem quan bulli.
    6. Ara fem la salsa: agafem l'aubergínia, la netegem i l'eixuguem bé. La tallarem tota a tires finíssimes.
    7. Posem a escalfar l'oli en una paella, i hi posem la ceba trinxada. Només l'hem de "poxar". Llavors hi afegim les tires d'aubergínia. La fem enrossir durant uns 5' a foc suau.
    8. Hi afegim la tomaca. Ho remenem bé. Ho salpebrem, i ho deixem uns 4' a foc viu.
    9. Mentrestant fem caure els "gnocchi" a l'aigua bollint. Els hem de pescar tant bon punt pugin a la superfície. Un cop ja els tinguem tots, els hi posem la salsa i ... cap a taula!
    És molt important no fer els "gnocchi" fins que la salsa ja quasi estigui. És la salsa qui espera a la pasta, no la pasta a la salsa.

    Bon profit!



    dimecres, 18 de gener de 2012

    Entrpà del JR

    Fa dies que tenia al cap els dies i la gent de Castelló...
    suposo que és la nostàlgia de fer-se gran...

    i un dels records gastronòmics que tenim de les terres empordaneses són els entrepans vegetals del JR.
    Un bar d'aquells de tota la vida i que realment té el regust d'això.

    El secret?
    ingredients senzills però de bona qualitat.

    Ingredients:

    Pa de barra (cruixent)
    maionesa (feta a casa amb la recepta de la mama: Huevoaceiteajovinagreysal)
    tomàquets a rodanxes
    penques de tonyina amb oli d'oliva (ha de quedar gustós i una mica oliós)
    enciam
    ou dur tallat a rodantxes
    ceba

    La recepta és fàcil...
    el muntatge i el consum no...
    intentar que no caigui res i que puguis tancar-lo ja és una aventura!
    però només de veure la cara sorpresa del Josep Maria de veure la "recepta" ja ha valgut la pena...


    dimecres, 11 de gener de 2012

    Lasagna come dalla mamma....

    Després de les festes de Nadal, tornem a l'activitat dels dimecres ( vam considerar que ja es menjava prou, i que ja tindríem molta feina a preparar tot lo dinar de Nadal (per cert, ens va quedar prou bo tot)).
    Però la recepta d'aquesta setmana, i amb la que comencem el 2012 no té res a veure amb el Nadal. Sinó amb la nostra estrena d'any. Per començar bé l'any, el dia 1 vam anar tots tres (no veiem la Pet dins d'un avió) cap a Itàlia. I com sempre, vam viatjar amb una maleta buida per tornar ben carregats de delicies d'allà. I una de les coses que vam portar va ser un paquet de pasta per a lasanya. Així que havíem de fer-la!!!



    Per fer la lasanya vaig seguir la recepta del llibre "cuinar és senzill" de Montserrat Seguí, un llibre bàsic en la nostra cuina des del dia que hi va entrar. I com sempre, no ens ha fallat. Va sortir boníssima!! Pur vici! No podíem parar de menjar-ne! Vam anar rodolant a dormir... en Garfield n'hagués estat orgullós, de la lasanya i d'anar en aquell estat al llit!!



    Recepta

    (Diu que és per 5, però n'hem menjat 6 i vam acabar farts d'olla!!!)

    • Ingredients
      • 6 fulls de pasta (la recepta original diu 12, però jo en vaig fer servir sis dels que venen de pasta fresca per lasagna, que és tan fina que no necessita bullir)
      • 250 g de carn de porc
      • 250 g de carn de vedella
      • 400 g de tomàquets (jo vaig fer servir una llauneta de conserva triturada)
      • 1 ceba
      • 1 pastanaga
      • 1/2 xicra de xerès o cognac
      • 100 cc de llet (mescla)
      • Formatge ratllat
      • Beixamel:
        • 1//2 l de llet
        • 40 g de farina
        • 50 g de mantega

    • Procediment
    1. Preparem la salsa de tomàquet.
    2. En una cassola fregim tota la carn, tallada a daus, amb una mica d'oli, tirant a poc, a foc fort fins que quedi ben dauradeta.
    3. QUan estigui hem d'afegir-hi la ceba trinxada. Quan estigui daurada afegim la pastanaga també trinxada. S'ha de anar remenant tot.
    4. Afegim el licor, i, un cop hagi reduït, ho treiem del foc.
    5. Passem tot el sofregit i la carn per la màquina de trinxar.
    6. Posem tot el trinxat a la mateixa cassola, hi afegim la salsa de tomàquet i els 100 de llet.
    7. Preparem la beixamel
      1. En un cassó fem fondre la mantega.
      2. llavors hi afegim la farina. La farem coure sense que agafi color ( però és molt important que quedi ben cuita, sinó la beixamel tindrà gust de farina crua).
      3. Hi posem la llet una mica calenta. I anem remenant amb batedor fins que bulli. Hi posem la sal, el pebre i la nou moscada (només un lleuger toc, sinó es nota massa). Seguim remenant, i passats 2 minuts la treiem del foc
    8. Ara toca muntar la "lasagna" : Començarem posant, al fons d'una platera de forn, una mica de la beixamel, i la cobrim amb un full de pasta. I a partir d'aquí és anar intercalant una mica del trinxat amb un full de pasta. Hem d'acabar amb un full de pasta! A sobre de l'últim hi posem la beixamel que ens queda (que la hem barrejat amb la mica de salsa de tomàquet que hem reservat abans). I per acabar una mica de formatge ratllat al gust del consumidor (en el nostre cas una bona crosta de "mozzarella" )
    9. I a enfornar! Com que la pasta que vam fer servir encara és crua, vam seguir les indicacions del fabricant: 15' a 150-160ºC. Jo vaig fer-la a mitja alçada amb escalfor per dalt i sota durant 10' i els últims 5' vaig posar el gratinador al fort. Resultat "estupendu"!

    Bon profit!!