dimecres, 28 de març del 2012

Vichyssoise



Aquesta recepta vol ser la primera d'unes quantes dedicades a la grandesa de les cartes de cadenes i a la grandesa de les exponencials...
La Laura em va enviar un correu d'una cadena de dos (en aparença bastant fàcil) i que el que rebies eren receptes dels contactes dels teus contactes.
Vaig trobar que era una idea brillant i que una bona manera d'homenatjar tots els que m'han escrit és fer-los un lloquet als nostres sopars de dimecres.

El primer mail, va ser una gran sorpresa doncs va ser realment ràpid, l'Ariadna i el Xavi em van confirmar que la Roser Pinyol realment era la més eficient dels seus amics i que estaven segurs que seria la primera.
:)

Així que gràcies Roser!

Això sí, he hagut de pensar si la podíem incloure aquí perquè ja sabeu que la condició dels sopars del dimecres és que les receptes no s'hagin fet mai abans, i aquesta és una de les meves receptes preferides i per tant habituals...
finalment vaig decidir-me perquè la versió és absolutament diferent de la nostra i volia saber quin resultat tenia.
A casa hem fet sempre la versió light, tot bullit, poca patata, molt pebre i llet en comptes de nata...
però per avui...
visca els colesterols!!!











































sopa de porro - altrament coneguda com a vichyssoise:

- dos porros (la part blanca) tallats a rodanxes
- mitja ceba tallada petita
- dues patates 
- 1 crema de llet 
- sal i pebre

Daurar la ceba i el porro (es pot utilitzar oli o mantega).
Afegir les patates tallades petites i aigua fins a cobrir-ho tot (hi ha gent que hi posa un caldo vegetal).
Fer-ho bullir. 
Quan les patates estan fetes, passar pel minipímer i convertir-ho en una sopa.
Deixar refredar una mica i afegir la crema de llet, la sal i el pebre.
Es pot servir calenta o freda.
La consistència de la vichyssoise va al gust. En funció de la quantitat de líquid que afegim per fer bullir el porro i les patates quedarà més o menys líquida.

Apa!  Bon profit !
Roser Pinyol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada