Fondue per tornar-hi...

No recordo ni de quan és la última entrada...però feia molt de temps que anàvem massa cansats per a poder-nos regalar un sopar de dimecres... Però ahir va arribar el dia ( ja ho sabem que ahir era divendres, però ens fa molta mandra haver de canviar el bloc... ;p  )
L'altra dia, com qui no vol la cosa, la Laia va dir:"fa molt temps que no em prepares una fondue...". Així que no podia rebutjar aquesta oportunitat de deixar una dona així satisfeta! ;p Així que ahir, quan la canalla dormia...vam preparar el nostre soparet romantic, només amb dos cadires! Les trones no estavem admeses...
Donccs així us deixo amb la recepta de la Fondue clàssica, tot un èxit!

INGREDIENTS

• 250g de Gruière 
• 250g d'Emmental 
• 250ml de vi blanc sec 
• 1 all 
• 1ccafè de suc de llimona 
• 2 cc de farina de panís (maizena) 
• 2 cs de kirsch (o brandy) 
• Pebre blanc 
• Nou moscada 

PROCÉS

1. Ratllar tot el formatge 
2. Pintar amb l'all partit en dos el caçó. 
3. Posar a coure el vi amb el suc de llimona fins que perdi l'alcohol. 
4. Posar-hi el formatge de mica en mica. 
5. En un pot, dissoldre la farina de panís amb el brandy, que no hi quedin grumolls.
6. Quan el formatge estigui tot fos, afegir-hi la mescla del brandy i remenar continuament. Coure fins que s'espesseixi, però sense que arrenqui el bull. 
7. Afegir la nou moscada i el pebre. 
8. Servir tot seguit sobre el cremador. 

Bé, ja veieu que no és gaire complicat, així que animeu-vos-hi!!!!
Bon profit!

truita de carxofes

Seguint amb la tradició dels mails de la cadena aquest dimecres he d'agraïr l'ajuda de l'Elena Arjona


Truita de carxofes (congelades)

Sempre guardo al congelador una bossa de carxofes congelades que ja venen tallades del Mercadona. Només cal fregir-les. Es baten 5 ous, es salen i es fa la truita. Malgrat ser congelades, el resultat es bo. Més fàcil, impossible!!

Gràcies Elena!

Tonyina al Pedro Ximenez

La segona dona eficient a enviar-me la recepta va ser una altra amiga del Xavi i l'Ariadna, la Núria Cubel...

Tonyina a la planxa amb encenalls de ceba carameritzada i aromes de Pedro Ximenez

Ingredient: talls de tonyina per fer a la planxa.

                 - ceba de figueres.

                 - pebre negre

                 - oli i sal

Elaboració: 

en una casola es va fent a foc lent la ceba fins a caramelitzar-la amb una mica de pedro ximenez i una culleradeta petita de sucre

la planxa es ruixa amb un rajolinet de Pedro Ximenez i es van fent la toyina fins al gust del consumidor.

per finalitzar es serveix la tonyina amb la ceba carameritzada de guarniment.

gràcies Núria!

Vichyssoise

Aquesta recepta vol ser la primera d'unes quantes dedicades a la grandesa de les cartes de cadenes i a la grandesa de les exponencials...

La Laura em va enviar un correu d'una cadena de dos (en aparença bastant fàcil) i que el que rebies eren receptes dels contactes dels teus contactes.

Vaig trobar que era una idea brillant i que una bona manera d'homenatjar tots els que m'han escrit és fer-los un lloquet als nostres sopars de dimecres.

El primer mail, va ser una gran sorpresa doncs va ser realment ràpid, l'Ariadna i el Xavi em van confirmar que la Roser Pinyol realment era la més eficient dels seus amics i que estaven segurs que seria la primera.

:)

Així que gràcies Roser!

Això sí, he hagut de pensar si la podíem incloure aquí perquè ja sabeu que la condició dels sopars del dimecres és que les receptes no s'hagin fet mai abans, i aquesta és una de les meves receptes preferides i per tant habituals...
finalment vaig decidir-me perquè la versió és absolutament diferent de la nostra i volia saber quin resultat tenia.
A casa hem fet sempre la versió light, tot bullit, poca patata, molt pebre i llet en comptes de nata...
però per avui...
visca els colesterols!!!

sopa de porro - altrament coneguda com a vichyssoise:

- dos porros (la part blanca) tallats a rodanxes

- mitja ceba tallada petita

- dues patates 

- 1 crema de llet 

- sal i pebre

Daurar la ceba i el porro (es pot utilitzar oli o mantega).

Afegir les patates tallades petites i aigua fins a cobrir-ho tot (hi ha gent que hi posa un caldo vegetal).

Fer-ho bullir. 

Quan les patates estan fetes, passar pel minipímer i convertir-ho en una sopa.

Deixar refredar una mica i afegir la crema de llet, la sal i el pebre.

Es pot servir calenta o freda.

La consistència de la vichyssoise va al gust. En funció de la quantitat de líquid que afegim per fer bullir el porro i les patates quedarà més o menys líquida.

Apa!  Bon profit !

Roser Pinyol

Hamburguer de llenties

Aquesta setmana ha tocat una recepta molt curiosa que vaig trobar buscant maneres de cuinar les llenties.  Ja que a casa tenen mala fama... encara diria més, mania i tot!!!! Volia demostrar que no és un plat dolent, i que fins i tot pot arribar a ser bo!!!  I em va semblar que era molt bona idea, i que segur que la sorprendria!!!

És una recepta molt senzilla, però que em va costar una mica de fer, és entretinguda. Sobretot a l'hora de fer les hamburgueses... problemes tècnics al moment de tallar-les i de moure-les. Però segur que si en torno a fer ja no costarà tant.

Ah! Va sorprendre i encantar!!! A tots dos! En Roc se la va menjar amb una afició...!

Ah! I també em vaig animar a fer el pa d'hamburguesa!!! Ja us posaré la recepta també. Però no cal que sigueu tant masoques!! ;p

Recepta

Per a 4 (jo en vaig fer la meitat i en va sortir bastant) 

Hamburgueses:

• 800g de llenties cuites
• 1 ceba mitjana
• 1/2 carabassó
• 1 pastanaga
• 2 alls
• 1 ou
• 4 c/s de pa ratllat
• 3 c/s d'oli
• 1/2 got de llet semi

1. Rentar les llenties i escórrer-les bé. Tot seguit aixafar-les.
2. Sofregim, en una paella amb l'oli, la ceba i els alls tallats ben petits, i també la pastanaga i el carabassó ratllats.
3. En un bol pastem les llenties amb el sofregit. I hi afegim l'ou batut. I salpebrem. Hem d'aconseguir que es lligui en una massa homogènia.
4. la deixem reposar una hora com a mínim a la nevera. així es prendrà una mica.
5. Fem les hamburgueses amb la ma, i les passem pel pa ratllat.
6. Les posem al forn a gratinar per les dues bandes, i... ja està!!!
7. Mentres les tenim al forn, hem de preparar els pans (posar-hi una mica d'enciam, una rodanxa de tomaca, una llesca de formatge pq es fongui... i lo que se us acudeixi), per poder-les servir encara calentes. Són molt millor!!!!

Per cert, que no ho he escrit!, la recepta la vaig trobar a la web del cuines de tv3. Bon profit!!!

Profiteroles

Després de veure el meu contrincant fent cada dimecres bunyols de quaresma, i de descobrir que la pasta del bunyol és la mateixa que la de les lioneses, m'he decidit...

I això que competir amb les postres del Jep és tot un repte...

Vaig anar a buscar la nostra guru de postres, el blog més increïble de postres que coneixem:
Cuina per llaminers

i a més ella fa servir la recepta de la Montserrat Seguí que és el nostre llibre de capçalera
:)
aquesta recepta estava predestinada!!!!
crec que fins hi tot he millorat les de la Mercè...

he descobert que el Deco Pen va perfecte per farcir-les. És fàcil, ràpid i queden perfectes.

 Ingredients per a la pasta "choux": (per unes 30 lioneses)

• 125 g de farina
• 100 g de mantega
• 3 ous grans ( o 4 de petits)
• 250 mL d'aigua
• un pols de sal

Preparació de la pasta "choux":

En un cassó, es posa l'aigua freda juntament amb la mantega tallada a trossos i un pols de sal. S'escalfa i es va remenant fins que arribi a bullir. Tan bon punt l'aigua arrenqui el bull es remena amb el batedor i s'hi afegeix la farina tamisada de cop. S'acaba de remenar amb una espàtula fins que la pasta sigui compacta i es desprengui del cassó. Es retira del foc, i s'afegeixen els ous un per un, remenant fins que la pasta es torni a ajuntar.

Tot seguit, es col·loca en una màniga pastissera i es van formant petits pilons de pasta sobre una safata per anar al forn. Es pinten amb un ou batut i es couen a 200ºC (400ºF) durant 30 minuts. Quan estan cuites, no s'han de treure del forn de seguida, sinó que s'ha de deixar el forn obert durant 5-10 minuts perquè es refredin suaument i d'aquesta manera no es desinflin.

Braç de truita de pataques

Com que encara som quaresma, volia fer un plat que li escaigués. I fer una recepta senzilleta. Però hi ha un ingredient que no sé si es pot considerar de Quaresma, i això que només n'hi ha quatre...  ;p

I vaig anar sobre segur, per que la base és un dels plats que li agraden molt a la Laia: la truita de patates! Però amb un toc d'originalitat.Així que passem a la recepta, que no hi ha gaire més a explicar.

Recepta


Ingredients:

• 3 o 4 patates mitjanes (a mi m'agraden les "red pontiac")
• 4 o 5 ous
• 4 talls de formatge (tipus l'havarti)
• 4 talls de pernil dolç
• sal i oli
• Paper d'alumini per a caragolar-la

1. En una paella d'uns  ø28 cm. (per què ens interessa que ens quedi una mica primeta, però no massa) Hem de fer-hi la truita de patates. Cada u al seu gust, com la feu sempre. Jo normalment faig la truita amb les patates tallades a daus, però vaig pensar que seria millor fer-les a llesques, així quedarien més planetes. I no va anar malament.
2. Un cop feta la posem directament sobre el paper d'alumini. I a damunt hi posem el formatge, i després el pernil  dolç.
3. I enrosquem com si d'un braç de gitano normal es tractés. Però compte, que el paper d'alumini estarà intractable de calent! Per enroscar-lo farem: doblegarem una mica per un cantó ajudant-nos amb el paper. I tot seguit anem estirant el paper amb un mà i amb l'altre anem apretant un mica la truita per a que es vagi caragolant. Vigileu que no us quedi el paper dins! ;p 
4. Un cop caragolada, no traiem el paper d'alumini, sinó que la deixem embolicada dins una estona fins que es refredi. Llavors la traiem i ja es pot servir, freda o calenta.

I ja està! Fàcil, oi?? 

Ah! Aquesta recepta la vaig trobar en un blog que es diu cotó de sucre, i ho vaig trobar un dia que buscava una altra recepta. Vaig tafanejar pel blog, i pam! Vaig pensar que l'hi faria.

He de dir que és un blog molt interessant!!!

Au! Bon profit

Bacallà amb espinacs i crema de llet

Una recepta molt típica de quaresma...
i molt fàcil.

Dos lloms de bacallà
Espinacs
llet
pinyons
farina
ceba
un ou

es fa un sofregit de ceba amb els espinacs
es marca el bacallà enfarinat en una altra paella i s'afegeix al llit d'espinacs
s'hi posa llet o nata i els pinyons (preferiblement fregits a la paella)
finalment es posa un ou al mig i es tapa vigilant que es cogui la clara però que el rovell quedi cru.

et voilà...

"Fricandó" de verdures

Una recepta per intentar sorprendre en una època d' "ayuno i abstinencia" que és la Quaresma. I la vaig trobar en un llibre de cuina vegetariana que teniem d'èpoques passades quan no calia compartir els fuets! ;p El llibre és "Cocina vegetariana" de Louise Pickford, de la col·lecció "Cocina creativa" de l'editorial Elfos. El títol no és gaire original, però concís! I les receptes curioses.

Us he de confessar que és el plat dels que he fet que menys èxit ha tingut, tot i que no en va sobrar gaire. I aquest cop que teníem un convidat. NO volgueu veure les ganyotes que va fer en Roc. Però s'ho va anar "jalant"! S'ha de reconèixer que no tenia un gust al que estiguem acostumats, però així vam posar a prova les nostres papil·les! Ara, el nom de fricandó que li donen no sé que hi té a veure amb el plat... jo l'he respectat tal hi com l'han batejat.

Recepta

Ingredients

• 1 cs (cullera sopera) d'oli d'oliva
• 1 porro a rodanxes
• 100 g de bajoques
• 100 g de pèsols amb tavella
• 3 cs de brou de verdura
• 1/2 cc (cullereta de cafè) de sucre
• 100 g de tirabecs
• 100 g de pèsols
• suc de 1/2 llimona i raspadures
• 1 cs de menta fresca picada
• 1 cs de cibulet fresc picat
• 15 g de mantega
• sal i pebre

1. Posem a escalfar l'oli en una paella gran, i fregim el porro uns 3'.
2. Llavors hi afegim les bajoques i els pèsols amb tavella. Els deixem coure uns minutets i afegim el brou i el sucre. Tapem i ho deixem coure 2' a foc lent.
3. Tot seguit afegim els tirabecs i els pèsols. I ho deixem coure uns 5'.
4. Ho traiem del foc i li afegim la mantega, el suc de llimona, les raspadures i les herbes.
5. Ho rectifiquem, i ho servim immediatament.

I ja està. Senzilleta i ràpida. i no gaire pesat! 

Ah! I que sapigueu que hem fet servir pèsols de Llavaneres!! Així que família, hem pensat en valtros!!!

Però com que avui som Dimecres de Cendra, i el sopar era massa lleugeret, l'hem rematat amb una bona cuita de BUNYOLS! Que un any més han quedat excepcionals!

Coca de llardons!

Ja s'acosta la quaresma... això vol dir que avui és Dijous Gras!!! I que toca menjar avui? Coca de Llardons.

I aquest matí, quan he sortit a passejar la Pet, he passat per davant de moltes pastisseries que venien coca de llardons (encara que podria molt ben ser que avui no fos dijous gras, per que ja fa un parell de setmanes que venen bunyols de quaresma!). I se m'ha acudit: "i com és que no hem provat mai de fer-ne??" Així que cap a casa a buscar la recepta! Llavors cap a comprar els llardons i el que em faltava, i de cap cap a l'obrador!

Va portar una mica més de feina per què vaig decidir fer la pasta de full, però, si la compres ja feta, es fa en un tres i no res!!! La recepta de la massa la vaig treure de la nostra bíblia culinària, que és el llibre de la Montserrat Seguí, "cuinar és senzill". I com diu ella, que potser és una de les pastes més difícils de fer, però si es segueixen els passos de la recepta no ho serà pas. I te raó! Ara, és molt desestressant!!! Ja veureu el perquè!

I la de la coca del blog de capçalera cuina per llaminers.

I pels Catarrerus, a mode d'anècdota, els llardons que vaig comprar eren d'Aiguafreda!!! No hem anat a la festa major, però els hi comprem llardons!

Recepta

• Per a la pasta fullada:

• 300 g de farina
• 1 cc rasa de sal
• 1 cc rasa de sucre
• 10 cs d'aigua (uns 170 cc)
• 250 g de margarina (jo ho vig fer amb mantega)

• Per a la coca:

• 100 g de llardons trinxats fins
• sucre al gust
• pinyons
• 1 ou
• licor sec (com ara anís)

1. Per a la massa: fem un volcà amb la farina. Posem a dins l'aigua, la sal i el sucre. Ho pastem amb les mans. sense treballar-la massa, fins que quedi unida.
2. En farem una bola, i l'enfarinarem. La deixarem reposar 5'.
3. Traiem la mantega de la nevera. I la treballem a cop de corró fins que quedi amb forma rectangular amb 2 cm. d'alçada (paral·lelepípede per als matemàtics ;p).
4. Un cop reposada, estirem la massa amb l'ajuda del corró. Ha de quedar més o menys rectangular, i d'uns 3 mm. de gruix.
5. Posem-hi la mantega al centre, i l'embolcallem amb la massa com si emboliquessim un regal, com un paquet. I, a cop de corró, l'aplanem una mica. I tot seguit l'estirem amb el corró, que es vagin estenent massa i mantega. Ha de fer uns 50cm. per 20.
6. La dobleguem fent-li tres plecs i li donem un quart de volta. I la tornem a estirar, primer a cops de corró i amb el corró.
7. Li tornem a fer els ters plecs, i la posem a reposar 10' a la nevera embolicada amb un drap.
8. Repetim el procés dos cops més, posant-la a refreda els pertinents 10 minuts. I ja tindrem feta la massa! I després de tants cops de corró una mica més relaxats!  ;p
9. Per a la coca: Posem a calentar el forn a 200ºC
10. Amb el corró, estirem la massa sobre l'obrador. I la pintem  per sobre amb el licor.
11. En el terç central de la massa hi escampem la meitat dels llardons amb una mica de sucre.
12. Dobleguem un dels terços laterals a sobre del central, i passem una mica el corró.
13. Pintem per sobre amb una mica del licor, i posem els llardons restants, i altre cop una mica de sucre. Tot seguit pleguem l'altre terç a sobre. I passem altre cop el corró.
14. I, per acabar, pintem amb l'ou batut per sobre, posem una mica de sucre i els pinyons que volguem.
15. Enfornem uns 20-25', fins que quedi torradeta. (Naltros vam tenir algun problema de cocció, per què se'ns va torrar de sobre però de sota va quedar crua. Per`+o ho vam arreglar enfornar-la de nou només escalfant-la per sota. Penso que la solució és aquesta,posar-la a mitja alçada, amb l'escalfor per sota. Ja ho confirmarem quan ho tornem a provar!). I ja la teniu!!!