Costelles de tocino a la barbacoa

La veritat és que em fa una mica de vergonya i tot...
hauriem de canviar el nom al blog...
els sopars del dimecres d'en Jep i les apanyades dels dimecres de la Laia.


Aquesta setmana m'ha tocat a mi i vaig tenir la senzilla i genial idea de fer costelles de tocino al forn en aquelles bossetes que ja venen expressament per això.
boníssimnes, super fàcils, netes (si t'enrecordes de punxar la bossa) i molt resultones.
Ah!i complint la premisa!
De fet no n'havia cuinat mai i encara que sembli mentida no n'havia comprat mai tampoc.

llenguado al vi

Avui tocava fer un plat una mica lleugeret... i per a què després no es digui que jo sempre faig plats complicats!!!
Ha sigut un plat que l'he trobat per casualitat. Estava donant un cop d'ull al bloc de la cuina per a llaminers, i he ensopegat amb aquest p`lat que m'ha fet bona pinta.
ràpid i "resulton"... ja ho sabeu, proveu-lo!








Recepta    (per a 2)

• 2 llenguados grossets
• 1 ceba
• 2 tomaques
• 150 g de xampinyons
• 1 got de vi blanc sec
• 2 rovells

1. Tallem la ceba a rodatxes fines, laminem els xampinyons i tallem la tomaca a daus. I ho psem de llit en una safata fonda per a enfornar. A sobre hi posem els llenguados salpebrats. I hi afegim el vi.
2. Ho enfornem a uns 120ºC (hem de mirar que cogui però que no arrenqui el bull) per uns 15-20'. 
3. Traiem el fumet que ha fet el peix al forn i el farem servir per a la salsa. La fem reduir en un cassó fins que només en quedin dues cullerades soperes.
4. Abaixem el foc. I tot batent amb un batedor hi afegim els dos rovells. Ha de quedar lligat com una crema. 
5. Ho emplatem  tot tirant la crema per sobre del peix. I ja està! Fet! S'ha de menjar calent!

Blaiets!

Mare de Déu de la Candelera segon dia de de febrer, i Sant Blai el tercer. Endevines quin mes és???

Ahir la Candelera.... per tant toca ja treure el pessebre i totes les coses de nadal!

I avui Sant Blai.... així que toquen Blaiets!!!

Per tots aquells que no sou de Reus, o no ho sapigueu, els blaiets són unes galetes típiques de Reus que es fan per Sant Blai. la tradició mana portar-les a beneir el matí de Sant Blai per menjar-se les després, no pas sense haver dit un "Sant Blai gloriós ens curi el mal de gola". Ja que el sant n'és el protector.

Doncs enguany ens em animat a fer-ne. Però no a beneir-los, feia massa fred... i ja se sap que a les esglésies encara més.... però no patiu, que els hem beneit després al més pur estil Triki (monstre de les galetes)!

Imagineu-vos si hem fet via que no hem pogut fer-los-hi ni una trista foto!

Recepta

• 125 g de mantega
• 123 g de sucre
• 300/350 g de farina
• 2 ous
• 1 cs de llevat químic
• 1 cs de sucre vainillat
• 1 ou per pintar

1. Posem a escalfar el forn a 200º C (no cal ara! depèn de lo que trigui el vostre forn...  ;p)
2. Amb la mantega a textura de pomada, la barregem amb el sucre fins que obtinguem una crema blanquinosa.
3. Apart, batem els ous fins que quedin esponjosos. Llavors hi afegim poc a poc el llevat, el sucre vainillat, la crema de mantega i la farina (l'afegim de mica en mica fins que ja no n'admeti més, a mi em va anar bé fer-ho a cullerades). Ho treballem fins que ens quedi una massa llisa.
4. A continuació, l'allisem amb el corró a un gruix de mig centímetre, més o menys.
5. Tallem amb el motllo les galetes i a sobre hi escrivim "St. Blai" ( a no ser que tingueu el tampó amb la imatge del sant). I tot seguit ho pintem amb l'ou.
6. Ara ja només queda posar-les a la safata del forn amb paper sulfuritzat i enfornar-les uns 10'. 

I ja està, ja teniu un bon tou de Blaiets per passar el dia! Ara només cal deixar-los refredar. Quan més rato passen fets milloren... així que espereu-vos i no els mengeu acabats de fer!!! També vam pensar que potser quedarien bé tancats en una llauna, però ja ho provarem l'any vinent!

Bon Sant Blai!!!

Macarrons amb scamorza

Aquesta receopta és moooolt senzilla (com totes les meves)
i me la van ensenyar en Giuseppe i en Gaetano quan vam visitar la Núria a Padova el 2005

Ingredients:
Pasta
Tomàquet triturat per fregir
scamoza affumicata (formatge fumat del sud d'Itàlia)

es bull la pasta amb sal grossa i amb la quantitat d'aigua que indiquin!!!!!
és molt important!!!!!!!!!!!

mentrestant en una paella es fregeix la tomàca i quan ja es veu que esta bé s'hi posa el formatge tallat a dauets
fins que es fon.
Queda amb uns filets un un gust boníssim.

Ulls de poll de dinosaure

O també en podríem dir: "Gnocchi di melanzane". Però com que és un plat que no entra gaire per la vista, vaig decidir fer-lo més atractiu amb el nom. I així és com el vaig rebatejar... he he... però em sembla que a la Laia no li va arreglar gran cosa... per no dir que ho va empitjorar!
Aquest cop la recepta la he agafada de préstec d'un llibre italià, que pertany a la col·lecció "Buona cucina!" i té per títol "Pasta", de DeAgostini. És un llibre que és molt senzill i té unes fotos del temps de la Maria Castanya. Però està ple de receptes boníssimes i molt ben explicades.
I vaig pensar que, amb lo fan que és la Laia dels "gnocchi", segur que li encantarà. I seria original sortir dels típics de patata. I com que a la nevera hi havien unes aubergínies que corrien per allà de feia uns dies, em va venir perfecte trovar-la.
S'ha de dir que van ser un èxit! Fins i tot en roc va xalar! 
Au aquí va la recepta!


Recepta

Ingredients:

• Per als "gnocchi":
• 600 g d'aubergínies mitjanes
• 100 g de farina
• 40 g de formatge grana ratllat
• 1 ramet de d'alfàbrega fresca
• 1 ou
• sal i pebre

• Per a la salsa
• 3 cs d'oli d'oliva
• 300 g de tomàques triturats
• 1 aubergínia petita
• 1/2 ceba
• sal i pebre

1. Per als "gnocchi": netegem i tallem les puntes de les aubergínies. Les partim per la meitat i les posem en una safata per enfornar. I les posem al forn precalentat a 200ºC durant uns 15'.
2. Un cop cuites, les traiem del forn. Ara els hi hem de treure la polpa, i tot seguit la trinxem amb una forquilla. A continuació la passem per la paella per eixugar-les una mica. Un cop estiguin més eixutes les reservem en un bol per a que es refredin.
3. Quan ja sigui fred, hi afegim la resta dels ingredients. Ho treballem amb una cullera de fusta fins que quedi una massa homogènia.
4. Sobre l'obrador enfarinat, formem barres amb la massa d'un centímetre i mig de diàmetre. I la tallem en trams d'uns dos cm. Els anem posant en una safata enfarinada mentre anem fent la massa restant, vigilant que no es toquin entre ells.
5. Posem a escalfar l'aigua en una olla. La salem quan bulli.
6. Ara fem la salsa: agafem l'aubergínia, la netegem i l'eixuguem bé. La tallarem tota a tires finíssimes.
7. Posem a escalfar l'oli en una paella, i hi posem la ceba trinxada. Només l'hem de "poxar". Llavors hi afegim les tires d'aubergínia. La fem enrossir durant uns 5' a foc suau.
8. Hi afegim la tomaca. Ho remenem bé. Ho salpebrem, i ho deixem uns 4' a foc viu.
9. Mentrestant fem caure els "gnocchi" a l'aigua bollint. Els hem de pescar tant bon punt pugin a la superfície. Un cop ja els tinguem tots, els hi posem la salsa i ... cap a taula!

És molt important no fer els "gnocchi" fins que la salsa ja quasi estigui. És la salsa qui espera a la pasta, no la pasta a la salsa.

Bon profit!

Entrpà del JR

Fa dies que tenia al cap els dies i la gent de Castelló...
suposo que és la nostàlgia de fer-se gran...

i un dels records gastronòmics que tenim de les terres empordaneses són els entrepans vegetals del JR.
Un bar d'aquells de tota la vida i que realment té el regust d'això.

El secret?
ingredients senzills però de bona qualitat.

Ingredients:

Pa de barra (cruixent)
maionesa (feta a casa amb la recepta de la mama: Huevoaceiteajovinagreysal)
tomàquets a rodanxes
penques de tonyina amb oli d'oliva (ha de quedar gustós i una mica oliós)
enciam
ou dur tallat a rodantxes
ceba

La recepta és fàcil...
el muntatge i el consum no...
intentar que no caigui res i que puguis tancar-lo ja és una aventura!
però només de veure la cara sorpresa del Josep Maria de veure la "recepta" ja ha valgut la pena...

Lasagna come dalla mamma....

Després de les festes de Nadal, tornem a l'activitat dels dimecres ( vam considerar que ja es menjava prou, i que ja tindríem molta feina a preparar tot lo dinar de Nadal (per cert, ens va quedar prou bo tot)).

Però la recepta d'aquesta setmana, i amb la que comencem el 2012 no té res a veure amb el Nadal. Sinó amb la nostra estrena d'any. Per començar bé l'any, el dia 1 vam anar tots tres (no veiem la Pet dins d'un avió) cap a Itàlia. I com sempre, vam viatjar amb una maleta buida per tornar ben carregats de delicies d'allà. I una de les coses que vam portar va ser un paquet de pasta per a lasanya. Així que havíem de fer-la!!!

Per fer la lasanya vaig seguir la recepta del llibre "cuinar és senzill" de Montserrat Seguí, un llibre bàsic en la nostra cuina des del dia que hi va entrar. I com sempre, no ens ha fallat. Va sortir boníssima!! Pur vici! No podíem parar de menjar-ne! Vam anar rodolant a dormir... en Garfield n'hagués estat orgullós, de la lasanya i d'anar en aquell estat al llit!!

Recepta

(Diu que és per 5, però n'hem menjat 6 i vam acabar farts d'olla!!!)

• Ingredients: 

• 6 fulls de pasta (la recepta original diu 12, però jo en vaig fer servir sis dels que venen de pasta fresca per lasagna, que és tan fina que no necessita bullir)
• 250 g de carn de porc
• 250 g de carn de vedella
• 400 g de tomàquets (jo vaig fer servir una llauneta de conserva triturada)
• 1 ceba
• 1 pastanaga
• 1/2 xicra de xerès o cognac
• 100 cc de llet (mescla)
• Formatge ratllat
• Beixamel:
• 1//2 l de llet
• 40 g de farina
• 50 g de mantega

• Procediment

1. Preparem la salsa de tomàquet.
2. En una cassola fregim tota la carn, tallada a daus, amb una mica d'oli, tirant a poc, a foc fort fins que quedi ben dauradeta.
3. QUan estigui hem d'afegir-hi la ceba trinxada. Quan estigui daurada afegim la pastanaga també trinxada. S'ha de anar remenant tot.
4. Afegim el licor, i, un cop hagi reduït, ho treiem del foc.
5. Passem tot el sofregit i la carn per la màquina de trinxar.
6. Posem tot el trinxat a la mateixa cassola, hi afegim la salsa de tomàquet i els 100 de llet.
7. Preparem la beixamel
1. En un cassó fem fondre la mantega.
2. llavors hi afegim la farina. La farem coure sense que agafi color ( però és molt important que quedi ben cuita, sinó la beixamel tindrà gust de farina crua).
3. Hi posem la llet una mica calenta. I anem remenant amb batedor fins que bulli. Hi posem la sal, el pebre i la nou moscada (només un lleuger toc, sinó es nota massa). Seguim remenant, i passats 2 minuts la treiem del foc
8. Ara toca muntar la "lasagna" : Començarem posant, al fons d'una platera de forn, una mica de la beixamel, i la cobrim amb un full de pasta. I a partir d'aquí és anar intercalant una mica del trinxat amb un full de pasta. Hem d'acabar amb un full de pasta! A sobre de l'últim hi posem la beixamel que ens queda (que la hem barrejat amb la mica de salsa de tomàquet que hem reservat abans). I per acabar una mica de formatge ratllat al gust del consumidor (en el nostre cas una bona crosta de "mozzarella" )
9. I a enfornar! Com que la pasta que vam fer servir encara és crua, vam seguir les indicacions del fabricant: 15' a 150-160ºC. Jo vaig fer-la a mitja alçada amb escalfor per dalt i sota durant 10' i els últims 5' vaig posar el gratinador al fort. Resultat "estupendu"!

Bon profit!!

Empanats....

Aquesta setmana tenia entre cella i cella estrenar el robot de cuina per fer una massa i m'he decidit per l'empanada...

potser pel record de les empanades increïbles de la meva ex-sogra...

Diuen que quan no pots millorar una cosa has de simplement citar la font...
així doncs us presento la super pàgina d'empanades gallegues.
quin tresor i quantes idees!!!

empanades

Una de xampinyons...

Dos dies més tard del que toca , per causes alienes a la organització, avui he preparat la sorpresa. Després de quatre dies de llit sense menjar, ni ganes de fer res de menjar, avui m'he decidit que ja em trobava millor.

Com sempre he intentat buscar una recepta que sorprengués a la Laia. I em sembla que ho he aconseguit! 0_o  Però aquest cop no la vaig triar tant pel gust, com intento normalment, sinó per l'estètica. I és que quan vaig veure la foto mirant blocs de receptes, vaig pensar que era lo que buscava. Ho vaig trobar en un que es diu fuchicando en mi cocina. I la recepta de la setmana són galetes de xampinyons, però no per que portin xampinyons dins, sinó per que tenen forma de xampinyons! Va ser molt divertida la cara de la laia quan va veure-les dins del forn, preguntant-me: què fas amb uns xampis al forn?? Però no són els únics als qui els hi ha fet gràcia. Han sembrat l'equívoc i la incredulitat pel món: la síl i en Víctor primer, la gemma i en Sergi, els Padrins i la Repadrina, i fins i tot els de cal Roig! Un èxit, sens dubte!

I a sobre estan molt bones! Són ideals per acompanyar el tè, o el cafè. Així que us animo a fer-les!

Recepta

• Per a una quarantena de galetes(es pot fer mitja recepta):
• 200 g. de mantega (textura de pomada)
• 190 g. de sucre
• 2 ous
• 2 cs d'extracte de vainilla
• 420 g. de midó de blat de moro (Maicena)
• 140 g. de farina
• 2 cs de llevat químic
• cacau en pols

1. Pre-escalfem el forn a 190º, per dalt i per sota
2. Fem una crema amb la mantega que quedi esponjosa (amb una forquilla, batent-la que hi entri aire, a mi em va nar bé!)
3. Hi afegim el sucre, i ho batem bé fins que l'agafi tot. Tot seguit i afegim els aus i la vainilla, i ben batut.
4. I a continuació la Maicena. Ho pastem bé per obtenir una massa. I la deixem en repòs 5'.
5. Barregem la farina amb el llevat i ho afegim (jo, tant la maicena com la farina les he sedassat), fins que quedi una massa homogènia i llisa.
6. I ja estan a punt de donar-los-hi la forma. En fem boletes de la mida d'una castanya (de 25 a 30 g, que ho vaig pesar per què em quedessin iguals!!!). posem el cacau en un got i en un altre aigua. Necessitarem una ampolla. És molt senzill. Agafem la bola amb una mà, suquem el broc de l'ampolla en l'aigua i després en el cacau, i l'apretem contra la bola. Anant amb compte que no es quedi massa dins del coll. (heu de rentar el coll amb un tovalló cada cop, sinó es fa una pasta)
7. Un cop fetes i col·locades a la safata del forn, les enfornem uns 15-20', fins que estiguin dauradetes.
8. Les deixem refredar sobre un reixa, i ja està! 

Au! Doncs ja podeu fardar davant qui sigui!!! A tothom li cola!

Bon profit!

Gelat de mató